De compres
| 23 maig 2011Quan entro en un centre comercial i veig totes les botigues, colors i els productes que podria tenir al meu abast amb tant sols un petit moviment de tarja, se’m desperta el desig de comprar coses que no són necessàries. Comprar de forma espontània em produeix una felicitat especial i al mateix temps em provoca un sentiment de capritx.
Un dia de compres és un dia especial. Un dia que mires per tu i només per tu, el teu dia.
Et pots permetre qualsevol cosa; una samarreta, un pantaló curt, una polsera, un barret, un fulard, un cinturó, unes sabates… pots comprar-te el que et vingui de gust, el que més et cridi l’atenció o el que més t’agradi.
Quan estic trista o enfadada, ho necessito. És un dels moments en que em trobo amb mi mateixa i puc pensar i reflexionar sobre qualsevol cosa que em preocupi. Fer-me un regal m’ajuda a canviar d’humor i en tornar a casa, sóc una persona feliç i estic contenta.
Marta
Marta, fas un interessant escrit sobre la teva relació amb el que en diem “anar a comprar”. Veig que t’agrada anar a comprar-te coses, essencialment peces d’indumentària. L’escrit sembla no tan elaborat com d’altres escrits teus, no et sembla? Pel que fa a l’estructura, potser no està gaire justificat el segon paràgraf. És un paràgraf-frase que podria ser molt bé la primera frase del paràgraf que segueix. Què et sembla?
M’ha agradat, però.
Fins al proper escrit!
Josep Maria